pollastre a l'ast, jugar a futbol, útil a tothom, semblantment a tu. Pa de motlle. Pa amb xocolata.
llegir en silenci.
Hi ha preposicions que soles no volen dir res: a, amb, de, en i per; i n'hi ha que tenen més significat, com contra, segons, sense, etc.
Les preposicions són invariables, sempre tenen el mateix gènere i nombre, encara que algunes poden tenir diferents formes perquè es poden apostrofar i contraure:
●Un entrepà de pernil, un entrepà de sobrassada, un entrepà de seitons, un entrepà de truita.
●Un entrepà d'anxoves, l'entrepà del company, l'entrepà de la Marina, l'entrepà de l'amiga d'un amic.
Les preposicions formen part d'algunes perífrasis verbals com HAVER + DE + INFINITIU:
●Hem de vigilar, hem d'anar amb compte, hauríem hagut de ser més prudents.
- Preposicions febles: a, amb, de, en, per, per a
- Preposicions fortes:
- Preposicions simples: cap, contra, devers, entre, envers, fins, malgrat, segons, sense, ultra, vers
- Preposicions compostes: cap a, des de, fins a
En català hi ha moltes preposicions. És molt difícil delimitar-ne el nombre exacte, ja que, a més de les preposicions pròpiament dites, que poden ser àtones i tòniques, hi ha molts d'adverbis i altres mots i locucions que poden fer la mateixa funció, sovint afegint-los una preposició. Llavors s'anomenen locucions prepositives.
més sobre preposicions:
http://www.xtec.cat/~mbosch31/connectors/con_prep.html
En gramàtica, una conjunció categoria de paraules que serveixen per a coordinar i subordinar oracions.
Les conjuncions no canvien de forma, sempre s'escriuen igual. Algunes conjuncions són:
i / ni / que / o / però / sinó / doncs / perquè / ja que / si / com / encara que /... etc.